خِرُنا ( اسپانیایی: Gerona کاتالان: Girona ژیرُنا ) مرکز استان خرنای اسپانیا است. جمعیت آن ۸۶٫۶۷۲ نفر و مساحتش ۳۹ کیلومتر مربع است.
محتویات [نمایش]
تاریخ [ویرایش]
فرهنگ [ویرایش]
اقتصاد [ویرایش]
... [مشاهده متن کامل]
مراجع [ویرایش]
مشارکت کنندگان ویکی پدیا، «خرنا»، ویکی پدیای انگلیسی، دانشنامهٔ آزاد ( بازیابی در ۱۳ فوریه ۲۰۰۸ ) .
پانویس [ویرایش]
این یک نوشتار خُرد پیرامون اسپانیا است. با گسترش آن به ویکی پدیا کمک کنید.
رده ها: مناطق مسکونی در استان خروناجوامع تاریخی یهودیت شهرهای اسپانیا
قس عربی
جیرونا مدینة تقع فی قطلونیا شرقی إسبانیا. یبلغ عدد سکان المدینة 86. 672 ( 2005 ) نسمة بینما یبلغ عدد سکان المقاطعة 664. 506 نسمة.
هذه بذرة مقالة عن موقع جغرافی فی إسبانیا تحتاج للنمو والتحسین، فساهم فی إثرائها بالمشارکة فی تحریرها.
هذه بذرة مقالة عن الأندلس تحتاج للنمو والتحسین، ساهم فی إثرائها بالمشارکة فی تحریرها.
هناک المزید من الصور والملفات فی ویکیمیدیا کومنز حول: خیرونا
تصنیفان: مدن إسبانیاأماکن مأهولة بالسکان فی خیرونا
قس کاتالان
Girona és una ciutat del nord - est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona. Té una població de 96. 722 habitants. Es troba a la confluència de quatre rius: el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants.
Taula de continguts [mostra]
[modifica]Geografia i clima
El riu Onyar al seu pas per Girona
La ciutat de Girona és situada a la confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, a l'anomenat pla de Girona.
Girona limita al nord amb els municipis de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter; a l'est, els de Celrà , Juià i Bordils; al sud - est, amb el de Quart; al sud - oest, amb els de Fornells de la Selva i Vilablareix; i a l'oest amb els de Salt i Sant Gregori.
El clima és mediterrani, al límit de la característica fonamental d'aquest clima - la sequera estival, amb prou feines percebuda alguns anys a la zona de Girona - i amb una oscil. lació entre els freds de l'hivern - són habituals les glaçades entre desembre i el febrer - i les calors de l'estiu - màximes superiors als 30 º durant la canícula - que li atorguen, en conjunt, un caràcter més extremat que als climes litorals, però sense arribar a la conintentalitat de les conques interiors de Cataluna. Girona està dins de la zona temperada. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 13 °C i els 17 °C. La província és més freda en comparació al Nord i a l'Oest, mentre que les zones més càlides es localitzen a la costa ( influenciat per l'aigua tèbia del Mediterrani ) . La temperatura a la muntanya, és sempre més baixa que a la plana. La costa, en canvi sempre és més càlida. Relacionat amb les baixes temperatures hi ha el perill de les glaçades. A Girona, només la franja costanera està quasi exempta d'aquests fenòmens.
La freqüència de pluges és més gran a l'Est i a la muntanya, i menor en les terres de la plana.
Diagrama ombrotèrmic de Girona
Temperatures màximes mitjanes i mínimes de Girona
[modifica]Història
[modifica]Època antiga: ibers i romans
[modifica]Fundació de Gerunda
Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC ( vermell ) , 44 aC ( taronja ) , 14 dC ( groc ) , i 117 dC ( verd ) .
Els primers pobladors en van ser els ibers de la tribu dels Indigets, situats als poblats dels punts elevats que envolten i clouen el pla de Girona, com el del congost de l'actual Sant Julià de Ramis, que era el més important. En el si de les guerres de Sertori ( 82 - 72 aC ) , vers el 77 aC Pompeu edificà un oppidum ( plaça forta emmuralllada ) sobre la Via Heraclea ( futura Via Augusta ) per defensar - la i lluitar contra el sediciós Sertori, de la facció dels populares, que s'havia aixecat en armes a la Hispània romana contra Sul·la, de la facció dels optimates i que controlava el poder a Roma. És aleshores, per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans fundaren l'originària Girona, que s'anomenava en aquells moments Gerunda, l'etimologia de la qual encara no s'ha aclarit, per bé que podria significar "entre l'Undarius", nom que rebia en llengua ibera l'actual riu Onyar.
La nova ciutat de Gerunda es nodrí dels antics habitants del poblat de Sant Julià de Ramis que, segons sembla, foren obligats a traslladar - se a l'oppidum gironí. Doncs, la Girona romana s'erigí com a baluard defensiu de l'entrada de la Via Augusta a Hispània i esdevingué un centre important de la regió, amb l'articulació d'un ager romà al voltant de l'urbs gironina. En suma, ambdues unitats formaven la ciuitas de Girona, la peça essencial i bàsica de l'organització territorial romana. Tot i que Gerunda es trobava a l'interior i allunyada de la costa, disposava d'una bona connexió amb el port romà d'Empúries, primer bastió romà al nord - est peninsular, colonitzat en el si de la Segona Guerra Púnica al costat de l'assentament grec que ja hi existia.
Plànol de Gerunda entre el segle II i el segle VIII.
[modifica]Estructura urbana, econòmica i política de Gerunda
L'estructura de la ciutat de Gerunda era atípi . . .
محتویات [نمایش]
تاریخ [ویرایش]
فرهنگ [ویرایش]
اقتصاد [ویرایش]
... [مشاهده متن کامل]
مراجع [ویرایش]
مشارکت کنندگان ویکی پدیا، «خرنا»، ویکی پدیای انگلیسی، دانشنامهٔ آزاد ( بازیابی در ۱۳ فوریه ۲۰۰۸ ) .
پانویس [ویرایش]
این یک نوشتار خُرد پیرامون اسپانیا است. با گسترش آن به ویکی پدیا کمک کنید.
رده ها: مناطق مسکونی در استان خروناجوامع تاریخی یهودیت شهرهای اسپانیا
قس عربی
جیرونا مدینة تقع فی قطلونیا شرقی إسبانیا. یبلغ عدد سکان المدینة 86. 672 ( 2005 ) نسمة بینما یبلغ عدد سکان المقاطعة 664. 506 نسمة.
هذه بذرة مقالة عن موقع جغرافی فی إسبانیا تحتاج للنمو والتحسین، فساهم فی إثرائها بالمشارکة فی تحریرها.
هذه بذرة مقالة عن الأندلس تحتاج للنمو والتحسین، ساهم فی إثرائها بالمشارکة فی تحریرها.
هناک المزید من الصور والملفات فی ویکیمیدیا کومنز حول: خیرونا
تصنیفان: مدن إسبانیاأماکن مأهولة بالسکان فی خیرونا
قس کاتالان
Girona és una ciutat del nord - est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona. Té una població de 96. 722 habitants. Es troba a la confluència de quatre rius: el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants.
La ciutat de Girona és situada a la confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, a l'anomenat pla de Girona.
Girona limita al nord amb els municipis de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter; a l'est, els de Celrà , Juià i Bordils; al sud - est, amb el de Quart; al sud - oest, amb els de Fornells de la Selva i Vilablareix; i a l'oest amb els de Salt i Sant Gregori.
El clima és mediterrani, al límit de la característica fonamental d'aquest clima - la sequera estival, amb prou feines percebuda alguns anys a la zona de Girona - i amb una oscil. lació entre els freds de l'hivern - són habituals les glaçades entre desembre i el febrer - i les calors de l'estiu - màximes superiors als 30 º durant la canícula - que li atorguen, en conjunt, un caràcter més extremat que als climes litorals, però sense arribar a la conintentalitat de les conques interiors de Cataluna. Girona està dins de la zona temperada. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 13 °C i els 17 °C. La província és més freda en comparació al Nord i a l'Oest, mentre que les zones més càlides es localitzen a la costa ( influenciat per l'aigua tèbia del Mediterrani ) . La temperatura a la muntanya, és sempre més baixa que a la plana. La costa, en canvi sempre és més càlida. Relacionat amb les baixes temperatures hi ha el perill de les glaçades. A Girona, només la franja costanera està quasi exempta d'aquests fenòmens.
La freqüència de pluges és més gran a l'Est i a la muntanya, i menor en les terres de la plana.
Diagrama ombrotèrmic de Girona
Temperatures màximes mitjanes i mínimes de Girona
[modifica]Història
[modifica]Època antiga: ibers i romans
[modifica]Fundació de Gerunda
Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC ( vermell ) , 44 aC ( taronja ) , 14 dC ( groc ) , i 117 dC ( verd ) .
Els primers pobladors en van ser els ibers de la tribu dels Indigets, situats als poblats dels punts elevats que envolten i clouen el pla de Girona, com el del congost de l'actual Sant Julià de Ramis, que era el més important. En el si de les guerres de Sertori ( 82 - 72 aC ) , vers el 77 aC Pompeu edificà un oppidum ( plaça forta emmuralllada ) sobre la Via Heraclea ( futura Via Augusta ) per defensar - la i lluitar contra el sediciós Sertori, de la facció dels populares, que s'havia aixecat en armes a la Hispània romana contra Sul·la, de la facció dels optimates i que controlava el poder a Roma. És aleshores, per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans fundaren l'originària Girona, que s'anomenava en aquells moments Gerunda, l'etimologia de la qual encara no s'ha aclarit, per bé que podria significar "entre l'Undarius", nom que rebia en llengua ibera l'actual riu Onyar.
La nova ciutat de Gerunda es nodrí dels antics habitants del poblat de Sant Julià de Ramis que, segons sembla, foren obligats a traslladar - se a l'oppidum gironí. Doncs, la Girona romana s'erigí com a baluard defensiu de l'entrada de la Via Augusta a Hispània i esdevingué un centre important de la regió, amb l'articulació d'un ager romà al voltant de l'urbs gironina. En suma, ambdues unitats formaven la ciuitas de Girona, la peça essencial i bàsica de l'organització territorial romana. Tot i que Gerunda es trobava a l'interior i allunyada de la costa, disposava d'una bona connexió amb el port romà d'Empúries, primer bastió romà al nord - est peninsular, colonitzat en el si de la Segona Guerra Púnica al costat de l'assentament grec que ja hi existia.
Plànol de Gerunda entre el segle II i el segle VIII.
[modifica]Estructura urbana, econòmica i política de Gerunda
L'estructura de la ciutat de Gerunda era atípi . . .